(conversa creuada entre Jordi Bilbeny i Tais Bastida)
Tais Bastida
Hola Jordi, he acabat l'últim llibre teu, que era de lectura obligada abans de fer res. Et comento dues coses que no acabo d'entendre (bé, a banda de tot el que se m'hagi escapat i que deu ser molt, és clar), encara que són secundàries:
Sobre el fragment on Colom afirma, en el seu diari, que pateix pels "dos fills que havia deixat a l'estudi a Còrdova, abandonats de socors i en país estrany", argumentes (pàgina 410): "(...) si en Ferran, a Còrdova, es trobava en un país estrany, és que no era andalús. I si hom feia referència a Catalunya, com en realitat deuria ser, el text també voldria dir que en Ferran venia de fora. I, en conseqüència, podia provenir perfectament de Portugal." El que no entenc, però, és que en Jaume, l'altre fill, a Catalunya no ho deuria ser pas en un país estrany, no?
En l'últim capítol del llibre es fan referències al topònim "Espanya", com també "espanyol". Quan en Bernardini exposa (pàg. 414) els motius pels quals creu que la Beatriu Enríquez fou una legítima esposa d'en Colom, cita 2 fons que es refereixen a Espanya per indicar: a) que el Colom, segons ell mateix, havia deixat a Espanya dona i fills, i que, segons l'Herrera, Colom s'havia establert i casat a Espanya.
La qüestió és, en aquestes fons contemporànies (als Colom), a què es refereixen quan parlen d'Espanya? Jo creia que es referien a la península, que era el que designava el topònim romà. Així mateix, creia que van ser els castellans a apropiar-se del topònim (tot i que el seu ús sembla que fou restaurat pels catalans, no?), per tal d'identificar el seu projecte imperialista sobre tota la península: com que no van acabar de reeixir, el topònim es va acabar aplicant a tots els territoris assimilats per Castella, a excepció, és clar, de Portugal, fins al dia d'avui.
Doncs bé, això és el que creia, però ara resulta que en Ferran Colom carrega obertament contra els espanyols i la ciència espanyola (pàg. 415-416, citant l'Altoaguirre i en M Siurot). Llavors, doncs, a què es refereix en Ferran quan parla dels Espanyols i, per extensió, d'Espanya? No crec que es refereixi ni als portuguesos ni als catalans. En tot cas, com a molt es podria referir als botiflers i usurpadors que es fan passar com a tals i n'ocupen el poder, tant a Portugal com a Catalunya, però no a tota la nació ni molt menys a la ciència que tant lluny els va portar. Tampoc és lògic que la censura castellana hagi introduït aquest terme si és que se'l volia apropiar en exclusivitat o intentava arrabassar-lo als catalans, i perquè, en tot cas, els incloïa a ells; a no ser, és clar, que pels censors contemporanis d'en Ferran, "Espanya" escara estigués més identificat amb Catalunya que amb Castella. Així doncs, en quin punt estem? De què parlen cadascuna de les nacions i fons quan es refereixen a Espanya al segle XV-XVI?
Això em sembla important, perquè pot portar a moltes confusions i pot ser un impediment per a molta gent (a mi mateix, per exemple, però sobretot estrangers) per a la comprensió del llibre. De la mateixa manera que especifiques en cada cas que es parla d'Aragó i d'aragonesos que, en realitat, es refereixen a catalans. De cara a l'edició del llibre en altres idiomes, crec que fora important un aclariment en aquest sentit: tant pel fet que aquest no és un llibre adreçat o d'interès només per a acadèmics (i s'ha demostrat) com perquè els mateixos historiadors i acadèmics mai entendrien la importància de les diferents accepcions d'Espanya, ni aquí ni a fora. Recordo que la meva professora de renaixement, a la Universitat de Nàpols, em corregia cada cop que parlava de catalans per referir-me a la cort d'Alfons el Magnànim (o a les seves obres d'art, comerç, etc.): "aragonesi!" em corregia reiteradament...
Jordi Bilbeny
Tot el que fa referència als termes Castella, Espanya, Aragó i Catalunya, s'hauria d'estudiar amb molt de deteniment. Jo, amb prou feines ho he fet. Sóc conscient que això que tu mateix dius, de la confusió aquesta, és el que pot portar a errors de comprensió. Però, vols més errors que els que han estatuït una censura sistemàtica i silenciosa sobre la ment tova i infantil de la intel·lectualitat catalana?
En molts casos que l'autor carregava contra Castella o els castellans, el censor ha canviat els mots per cristians o espanyols. En d'altres, que és glossava la força, les gestes, la perícia, l'art dels catalans, el censor ha fet talment. O sigui que una petita pauta la tenim: si l'autor és català, no atacarà Espanya i els espanyols, sinó més aviat Castella i els castellans, com apareix en múltiples obres i fulls volants de connotació i propaganda política, on a més els catalans són pintats com els millors entre els espanyols.
L'imperi espanyol, a vista de la realitat política que es desprèn del context històric, va ser l'imperi català, amb Castella, que era un sol regne. La realitat poliregnal i federal sempre va ser catalana, mai dels mais castellana. La revolta comunera va ser antiimperial i pretenia, entre d'altres exigències, que el rei parlés castellà i que no es mogués de Castella, ultra no ser governants per estrangers, ni que els diners de les Corts es destinessin a afers imperials aliens a Castella. Quan Isabel mor, Castella s'independitza de l'imperi. O no? I Ferran torna als seus dominis catalans. Llavors el tema Castella-Espanya, si bé geogràficament té una lectura, a nivell polític en té una altra d'antitètica. Castella és Castella i l'imperi català és l'imperi espanyol.
És clar que caldria un estudi sistematitzat, d'autor rere autor, sobre aquest particular que, a hores d'ara, per la complexitat i prolixitat, no crec que pugui emprendre ningú. Hi ha estudis, és cert, però són fets sempre des de l'òptica tradicional i llosca d'una Castella imperial, pilar i pòndol d'Espanya. Quan això va ser totalment a l'inrevés, com demostren els estudis més recents i les meves recerques sobre el virregnat català i americà.
Tant l'Elliot com En Vilar asseguren que l'estructura política de l'imperi espanyol és el virregnat. Llavors, com que el virregnat és cent per cent català i inexistent a Castella, és que l'imperi espanyol va ser l'imperi català.
Al “Totes les preguntes …” ja exposava com En Colom mai no bateja cap territori al Nou Món amb topòníms ni castellans ni amb referència a Castella. L'illa es diu Espanyola i Mèxic es batejarà com a Nova Espanya. No es diuen "castellola" ni "nova castella", oi?
Pel que em dius d'En Jaume i En Ferran Colom, el primer no es podia trobar a Catalunya en un país estrany, perquè hi avia nascut. En tenim, a més a més, nombrosa documentació que l'esmenta. I era orfe, perquè el seu pare era exiliat, però avia estat acollit pel seu oncle Pere Antoni d'Alòs, que se l'avia afillat. Raó per la qual sovint apareix esmentat com a Jaume d'Alòs i Colom. En canvi En Ferran, si realment va néixer, com jo postul·lo, a Portugal, avia de ser estranger tant a Andalusia-Castella com a Catalunya. I això és el que ensorra la tesi d'un Ferran andalús, nascut de mare cordovesa, perquè En Cases ens diu nítidament i En Colom també, que el fill d'En Colom tingut d'aquesta dona va quedar en terra estranya. És possible que, amb el retoc que s'opera en aquest passatge, i amb la bugada pertinent d'altra informació s'hagi fet una bona barreja i apareguin els dos fills on en el context només n'exigeix un. En Ferran. Però com tu ja saps, aquest pren el nom d'En Jaume en els textos dels cronistes. Sí el text fa referència a Castella, tot funciona. Si era a Catalunya, només té sentit per a l'un, però no pas per a l'altre. Certament, caldria mirar el paràgraf novament amb lupa.
Bé, això és el que et puc dir ara mateix, d'improvís. Tot s'ha d'extreure del context en què s'ha escrit, disseccionar-ho, comparar-ho amb d'altres documents i referències. I sempre pensant que hi ha un retoc, mercès al qual podem saber que a sota hi avia una altra cosa.
No crec que de cara a un lector estranger, sigui tot això tant important. Té la seva part d'interès, però no crec que sigui tant determinant. Si els espanyols i els catalans s'han empassat la collonada monumental que l'imperi espanyol era l'imperi castellà, i que Catalunya no era un regne, i que tots eren aragonesos, no crec que unes minúcies com les que tu descrius puguin alterar la nítida i correcta visió dels fets.
T'agraeixo, amb tot, l'amabilitat de comentar-ho, tot i que crec que seria molt més profitós per la nostra causa, que poguessis enviar a la premsa què t'ha semblat la lectura del llibre i si el recomanaries a la ciutadania. Això trencaria el silenci imposat i seria un bon cop al control historiografic que detenta la universitat. Si t'hi veies amb cor, ja ho saps.
www.HistoCat.cat
