A la recerca amb en Jordi Bilbeny (III)

(extracte d'una conversa per e-mail)


En Coromines i en Pacual, parlen d' "arribar" al seu Diccionario Crítico Etimológico Castellano e Hispánico. Però a l'entrada de Riba.

Documentar "arribar", sembla, per primer cop, al Cantar del Mío Cid, al 1180. I constaten que aquest mot, "en castellano se encuentra en textos antiguos y americanos", vol. V, p. 7 (V, 7).

En primer lloc, no de has de donar gaire atenció al fet que aparegui al Cantar del Mío Cid, perquè algun estudiós ha comentat que es tracta d'un poema escrit en aragonès i traduït al castellà. Però jo mateix, després de fer-hi un cop d'ull, penso que molt fàcilment també podria ser català. Les catalanades, com de costum, en aquesta mena de casos, són infinitas i, fins i tot, ilarants.

Per tant, deixant de banda aquesta documentació, el que importa de l'observació d'En Coromines i En Pascual, és que creuen que és un mot ja en desús en el castellà, car només el troben en textos antics i a Amèrica.

Llavors, un curiós pel tema podria dir que el trobem a Amèrica perquè ve del castellà, i això demostraria que el mot era ben viu al segles XVI i XVII a Castella. Però nosaltres sabem que la primera colonització va ser feta exclusivament amb catalans (aragonesos inclosos) i així sí que explicaria perquè a Castella és un mot desfassat, perquè En Covarrubias no l'incorpora al seu Tesoro de la Lengua Castellana o Española, del 1611, i perquè es troba amb tota normalitat a la Nació Catalana i a Amèrica, exactament amb el mateix significat.

www.HistoCat.cat