(Article del bloc Talaiòtic)
Els fets del 9 de juliol de 1558 a Ciutadella es produeixen en ple conflicte entre el rei de les Espanyes Felip I (II de Castella i III de Navarra) i Enric II de França. Durant l'any anterior va tenir lloc la batalla de Sant Quintí, en què com a resposta a la invasió del regne de Nàpols el 1556 per les tropes franceses, Felip I manava a les tropes espanyoles de Flandes atacar França, que va ser derrotada el 10 d'agost de 1557. I el 13 de juliol de 1558, just en el moment que els turcs havien assaltat Menorca mentre els francesos els esperaven per atacar Còrsega i Niça, es produia la batalla de Gravelines, amb nova i definitiva victòria espanyola. Per tant, els fronts continental i mediterrani formaven part d'una mateixa guerra entre els dos monarques en la que les pretensions del Papa Pau IV hi haurien tingut un paper fonamental.
En Cristòfor Despuig, a Los Col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa (1557), obra referent de la literatura catalana del s. XVI per haver-se conservat fins avui en la llengua original en què fou escrita i pel contingut polític general, tot i el seu caràcter aparentment local, escriu:
"...acabem de saber perquè té la culpa de la guerra lo Papa.
L. Sabeu per què en poques paraules? Perquè vullgué ell llevar lo regne de Nàpols al Rey D. Felip que iure hereditario poseheix, y lo altre forsat és quel defense, que de dret natural és permès a cada hu defensar sa roba". I més endavant afegeix "y per a millor fer-ho s'és lligat ab lo Rey de Fransa y ab altres Prínceps y Potestads de la Cristiandad y encara si és veritat ab lo gran Turch". (Pàg. 26)
Les referències polítiques d'aquesta obra d'en Despuig, a les que hi tornarem en una altra ocasió, tot i la importància de la informació que transmet, no podia quedar de totes maneres indemne de la censura, com ara en referir-se al paper de Castella en el context europeu:
"Ara Déu sap si són causa ells de molts mals que no serien en lo mon si ells no fosen, mas miran lo que ara han fet en Ostia que aprés de aver-la guanyada los espanyols la han tornada ab traició dos capitans castellans al Papa: Ai senyor, si tot ho volgués dir com ho sé, com vos mostraria clarament que totes estes diferències que vuy som entre lo Papa y lo Rey D. Felip, les han causades castellans: mas deixem-ho, que no fa dir tot". (Pag 58).
Els turcs, davant tot açò, havien d'aprofitar la situació fent els pactes que més els convinguessin a cada moment, ara amb el Papa i els francesos, o amb el rei espanyol i els genovesos. Cosa que no hauria d'estranyar ningú, tal com podem veure com també es produeixen avui dia els pactes i estratègies polítiques que es dissenyen des de Castella per part dels partits espanyols, fins i tot cedint el govern de les colònies que encara els resten a formacions suposadament adversàries. En política no sempre els amics dels teus amics són també els teus amics, i els enemics poden tenir aliats comuns si convé puntualment. En política no hi ha ni amics ni enemics, només interessos.
A l'esquerra, la torre de defensa coneguda com a "Castell de Sant Nicolau", construida el 1680, 122 anys després de "sa Desgràcia". A la dreta, l'entrada del port de Ciutadella.
Amb tot el desplegament de tropes al continent i el Mediterrani en aquest context de guerra, la pregunta que s'han formulat els historiadors locals sobre el 9 de Juliol de Ciutadella una i altra vegada és: Per què ningú no ajudà els menorquins? Les respostes han estat també diverses al llarg del temps. Tradicionalment s'ha dit que no s'envià ajuda perquè ningú devia considerar que arribàs a temps de fer res, atesa la superioritat turca davant els efectius que defensaven Ciutadella, ni que la resistència de la ciutat duràs els nou dies que va durar. Segons Casasnovas, aquesta pregunta "té una explicació clara: tant Mallorca com Catalunya i, fins i tot València, temien ser l'autèntic objectiu de l'atac de la flota turca".
Totes aquestes respostes no resulten del tot convincents. Pel que fa als possibles temors de represàlies dels turcs en cas d'ajudar Ciutadella, per què s'hauria de creure que no ajudant es salvarien d'un hipotètic atac? Si no hi havia prou efectius per defensar eficaçment Ciutadella, què impediria Pialí Baixà atacar després Mallorca, Eivissa o la península? Si era sabut que l'objectiu havia de ser reunir-se amb els francesos i atacar Còrsega i Niça, per què una armada com aquella, preparada per a missions de major importància es va conformar amb l'assalt de Menorca? Que s'argumenti que no hi hauria prou temps per arribar a Ciutadella en ajuda dels menorquins tampoc resulta creïble. Aquestes pors i excuses només proven de justificar la manca de voluntat política per acudir en la defensa de l'illa. Si com vam veure anteriorment s'havia pactat amb genovesos i espanyols l'atac a la nostra illa per part dels turcs per evitar la seva reunió amb la flota francesa, no tindrien els turcs garanties que ningú hauria de venir a donar suport a la defensa menorquina? No seria una condició del pacte atacar en aquella ocasió només Menorca i no les altres illes ni la península?
Si açò fos així, quan s'hauria gestat aquest pacte entre els otomans i els espanyols? Si la flota turca es dirigí a l'illa d'Elba a reunir-se amb els genovesos enlloc d'anar cap a l'estret de Bonifaci a trobar-se amb els francesos, és evident que els contactes per l'acord que s'hauria materialitzat allà ja estaven avançats amb anterioritat. S'hauria plantejat Menorca com a objectiu dels turcs a l'illa d'Elba o se n'hauria parlat ja abans?
Florenci Sastre escriu que "Dony Garcia de Toledo advertia, a posteriori, quan ja s'havien descobert els vaixells turcs a Menorca, que s'havia capturat, el 13 i 14 de juny, durant el saqueig de Massa i Sorrento, el còmitre de la galera capitana turca, i per ell es va sebre que la flota es dirigia a Còrsega i després havia d'anar a conquistar Saona o Niça, però d'un altre renegat encara que no tenia tanta autoritat a l'armada com aquest per saber-ho es va entendre que vindrien sobre Maó". Per tant, de ser certa aquesta declaració, si durant l'atac a Massa i Sorrento (anterior a la reunió a l'illa d'Elba) ja hi havia turcs que sabien que anirien a Menorca, des de quan es va planificar l'atac a l'illa? I per què en García de Toledo dóna aquesta vital informació quan els turcs ja són a Menorca i no abans? Per què no s'ho calla i no corre el risc de deixar en evidència una possible negligència? També diu en Sastre que 5 turcs capturats pels menorquins durant el setge de Ciutadella i posats al torment pel castellà de Sant Felip afirmaven que havien vingut a propòsit a Menorca amb intenció de prendre les tres illes i principalment aquell castell. Una vegada més, si açò fos cert, per què no es va prendre ni el castell de Sant Felip ni es van atacar les altres illes? Per què de la documentació existent es desprenen tantes molèsties en deixar constància de l'interès dels turcs per Menorca com a objectiu fins al punt de comprometre tot un Virrei, com en el cas d'en Garcia de Toledo, amb l'atenuant tan "oportú" que la informació procedia d'un turc sense autoritat per saber-ho, o d'aconseguir confessions sota tortura? Davant l'assalt a Ciutadella convenia a la Corona demostrar un suposat interès ocult dels turcs amb la nostra illa mentre la flota espanyola era a Gènova en previsió d'atacs a possessions aliades que si tot anava com estava previst no s'haurien de produir.
Moviments de tropes. Situació d'Andrea Dòria.
En efecte, la flota espanyola es trobava a Gènova d'acord amb la voluntat del rei Felip I, que en una carta a Andrea Dòria de 21 de juny de 1558 li deia que "totes les vostres galeres estarien millor en el port d'aqueixa ciutat que en cap altre lloc, per acudir on s'hagués de menester i fer els efectes necessaris".
Els Jurats de Mallorca es queixaven el 26 d'agost que el Virrei no hagués enviat una fragata a Gènova per avisar la flota espanyola que l'armada turca era a Ciutadella, tal com ells havien demanat, per ajudar els menorquins. Deien els Jurats que "stam encara tots molt spantats per quina causa dexà de fer dit avís ab fregata" i també que "segons lo que après havem entès y nos ha scrit dit príncep Andrea Doria com tenia 25 galeres spedides ab 2.000 hòmens per aportar socorro, ahont seria dita armada turquesca, y sperava avís y per no esser avisat hont era dita armada, y crehent avia de arribar en Càller, tremés dites galeres ab dita gent en Sardenya y dexà allí dita gent y torna en Gènova". Ja novament des de Gènova, i pensant si serien els turcs a les Illes Balears, afirmava Andra Dòria als jurats mallorquins, embarcà 800 homes més i es trobà l'armada turca que ja tornava amb la presa de Menorca. A tot açò es respon per part de Sastre amb les paraules d'Ernest Belenguer, segons el qual en la reunió a Alcúdia el 4 de juliol de 1558 entre Dony García de Toledo, que viatjava des de Sicília cap al Principat per prendre possessió com a virrei de Catalunya, i Guillem de Rocafull, virrei de Mallorca, el que van decidir aquests dos homes segurament no es podrà saber mai, però podria ser que els més alts interessos bèlics justifiquessin una centralització d'esforços, i que tant el Virrei de Catalunya com el de Mallorca coneixien la situació millor que els Jurats.
Però del que es desprèn de les paraules d'Andrea Doria segons els Jurats de Mallorca, en cas de ser sinceres, enviant 2.000 homes a Sardenya per no saber on eren els turcs i 800 a les Balears no és precisament una centralització d'esforços. Les contradiccions, una vegada més, són delatores. Potser és més veritat el que afegeix el mateix Sastre quan diu que "el Príncep Dòria, havent subornat les autoritats genoveses a Pialí, no haguera mogut ni un dit, malgrat el que digué, per ajudar Ciutadella". I segurament açò i els interessos militars i polítics de la Corona espanyola per lliurar Menorca a l'assalt de l'armada turca era la realitat que coneixien perfectament els virreis mencionats, que en cap cas podien prendre una decisió contrària a la veritable voluntat de la Corona espanyola. El mateix García de Toledo evidenciava aquest fet en una carta a la Princesa Joana de 22 de juliol de 1558, en què enmig d'un relat de les suposades febleses de Ciutadella fa una perillosa insinuació quan diu en relació a la defensa de la capital de l'illa per part dels propis menorquins que "m'han dit que el parer de Vostra Altesa era que allò no es guardàs". Potser conscient de com era de delicada aquesta afirmació, encara afegia "i és cert que açò hauria estat un gran bé". El virrei no feia altra cosa que dir allò que la Princesa esperava sentir i suavitzava així el fet de deixar constància escrita de forma tan subtil i intel·ligent de la seva voluntat. Difícilment s'hauria atrevit a fer una insinuació així al mateix rei en persona, i d'haver-la feta el més problable és que no s'hagués conservat. Si aquesta era l'opinió que tenien sobre la defensa de Ciutadella i de Menorca per part dels seus propis habitants, no cal dir quina seria la veritable opinió de la Cort sobre enviar-hi l'ajuda de la flota espanyola. Sens dubte haurem de tornar a recordar aquesta carta de García de Toledo en altres ocasions.
Els murs de ressentiment, o com es practica el "divideix i venceràs".
La tradició explica l'origen de la rivalitat entre Ciutadella i Maó en la manca d'ajuda rebuda per part de la ciutat de llevant. En l'Acta de Constantinoble s'afirma que s'havien "posats en camí obre sinquanta hòmens de Mahó", i vist l'endemà "que la gent de Alayor era arribada e la gent de Mahó se tardava, determinaren enviar tres cavallers, çò és, Johan Perets, Francesch Barçola e Anthoni Ponç, per a que fessen acaminar la gent de Mahó y lo restant de Alayor y Mercadal". I més endavant es diu "e ab totes estes diligències no entraren en dita vila sinó quatre hòmens de Mahó, e de ningun cavaller se hagué nove ninguna ne correu ningú, per ont encare vuy no's sap si són morts o vius". Finalment, en el recompte de gent per defensar la ciutat l'Acta ens diu que "trobaren que los de Ciutadella eren circa quatre-cens hòmens, y los de Alayor cent y deu, y los de Mercadal cent, y los de Mahó set o vuyt hòmens, que per tot eren sis-cens y vint hòmens, compresos quaranta soldats de la compenya del dit capità Negret". No obstant, Josep Pallicer escriu que en una llista de captius "feta vuit anys més tard, ens diu que a Turquia hi quedaven seixanta-quatre maonesos captius". Menteix l'Acta de Constantinoble que coneixem avui? Aquesta és una suposició que no s'ha de descartar, però també podria ser que en el recompte de l'Acta de Constantinoble dels defensors de la capital no s'hagués comptat als maonesos que fossin o visquessin a Ciutadella abans de l'assalt turc com a tals sinó com a ciutadellencs entre els defensors de la capital. També seria una possibilitat, al meu parer més probable, que els maonesos haguessin estat capturats pels turcs precisament quan acudien a defensar Ciutadella, ja que també van desaparèixer els tres cavallers que havien partit a cercar-los. No podem oblidar que en Casasnovas ens explica que en un desembarcament secundari de l'armada otomana cap al migjorn de l'illa, els turcs van arribar fins a Alaior amb les banderes desplegades, però que no van arribar a atacar la població. La presència turca a l'interior de l'illa explicaria que s'hagués capturat els qui acudien a ajudar Ciutadella des de llevant.
La historiografia local també ha mostrat algunes polèmiques sobre el paper dels virreis de Mallorca, Guillem de Rocafull, i de Catalunya, Don García de Toledo en l'ajuda a Ciutadella. És un bon exemple d'aquest fet les respostes que dóna en Florenci Sastre a en Josep Pellicer de les acusacions que aquest darrer hauria fet sobre la manca d'ajuda del virrei de Mallorca als menorquins. Com sol passar, ens solem dedicar a tirar-nos els plats pel cap entre nosaltres enlloc d'assumir que Espanya no és innocent i d'identificar la font real de les decisions estratègiques al més alt nivell, en aquest cas el Rei. Els murs de ressentiment aixecats a Ciutadella per la manca d'ajuda no rebuda que denunciava en la seva conferència el Dr. Bartomeu Beltran amb motiu del 9 de juliol (veure el diari Ultima Hora Menorca de 10-07-07) són aplicables no només entre Ciutadella i Maó, sinó que es podrien haver estès en el seu moment també als veïns de Mallorca i Barcelona. I aquesta és una victòria específica de Castella a Menorca (i no seria l'única arran dels fets de sa Desgràcia) que podria haver incidit directament en el camí de la desestructuració emocional de la Nació Catalana i la imposició del seu propi projecte nacional castellà a totes les Espanyes. Tal com es sol dir: divideix i venceràs, i en un sol episodi es trenca l'aliança entre turcs i francesos que permet a Felip I continuar posseint Còrsega, mantenir els dominis de Niça en mans dels seus aliats de la casa de Savoia en la guerra contra França i es deixa tota la Nació Catalana amb por de més atacs devastadors com el de Menorca i a més amb recels entre els habitants dels seus territoris causats per l'estratègia política practicada des de Castella. Com veurem en el proper article d'aquesta sèrie, Castella com a regne n'hauria resultat ben beneficiada dins l'Imperi espanyol dels efectes del 9 de juliol de Ciutadella.
En aquest punt, no ens podem deixar de demanar què era el que sabia en Cristòfor Despuig sobre les diferències causades per castellans entre el Papa i el rei Felip que haurien donat origen a la guerra i que no ens va explicar, o no li van deixar publicar.
Referències:
La batalla de San Quintín.
La batalla de Gravelinas.
Cristòfor Despuig.
DESPUIG, Cristòfor.: "Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa".
CASASNOVAS CAMPS, Miquel A.: "Història de Menorca". Ed. Moll, Palma 2005.
SASTRE PORTELLA, Florenci.: "Aunque los de Ciutadella lo hizieron valerosamente...". Ed. Nura, Menorca 2006.
PELLICER PONS, Josep.: "Sobre el 9 de juliol". Es Carrer de Menorca (n. 66, de 20/07/07).
Diari Última Hora Menorca (10-07-07).
Acta sobre la Desgràcia de Ciutadella feta a la Ciutat de Constantinoble a 7 d'octubre de 1558. Ajuntament de Ciutadella.
www.HistoCat.cat
