3.2.08

Dia zero de l'Any Jaume I


Vuit estudiosos del rei conqueridor expliquen les seves aportacions editorials el dia del seu 800 aniversari

Dia zero de l'Any Jaume I

Ada Castells

(Notícia publicada al diari AVUI, pàgina 37. Dissabte, 2 de febrer del 2008)



Aquesta matinada ha fet 800 anys del naixement de Jaume I i, aprofitant l'avinentesa, els territoris de parla catalana ho celebren amb més o menys entusiasme i un epítet que ha de durar dotze mesos: Any Jaume I. L'objectiu és que, passats aquests mesos de celebracions, es pugui dir alguna cosa més que el tòpic d'haver sigut el Conqueridor.

Per ara hi ha pocs actes concretats, sobretot en l'àmbit popular, però els editors ja s'han animat a fer la seva contribució. Han sortit estudis i noves edicions i lectures del seu llibre més cèlebre: el Llibre dels Fets. L'Institut d'Estudis Catalans l'ha reeditat, en la versió de Ferran Soldevila, i amb notes afegides de Maria Teresa Ferrer i Jordi Bruguera, que també és el curador de l'edició que n'ha preparat Proa. Bromera en presentarà una versió modernitzada feta per Francesc Machirant, que es publicarà a l'abril, i els rossellonesos Robert Vinas i Agnès Vinas n'acaben de publicar la primera versió en francès.

Diversos estudiosos i admiradors de la figura del Rei en Jaume expliquen quina és la seva aportació a l'Any Jaume I i què falta per fer.


M. Carme Roca

A principis de març la historiadora treu Les dones de Jaume I a l'Esfera dels Llibres. "Coneixem les seves esposes, com Violant d'Hongria, però jo he volgut endreçar les dades i veure com l'havien influït persones com Aurem Biaix, que va propiciar el comtat d'Urgell o Berenguera Alfonso, que va impulsar la conquesta de Múrcia. Ell tenia la necessitat de fer-se el mil homes davant d'elles".


Ernest Belenguer

Catedràtic de la Universitat de Barcelona, és autor de Jaume I a través de la història (Ed 3i4,1984), i acaba de treure Jaume I i el seu regnat (Pagès). El defineix com "un llibre total" perquè "té en compte el seu vessant militar, de conquesta, polític i altres aspectes, com el fet de ser qui incrementa les institucions, les consolida, crea nous regnes, busca el suport fonamental de les ciutats, fa créixer l'economia, el barri de la Ribera...".

Belenguer considera que falten alguns aspectes per estudiar no tant sobre Jaume I, "que ha estat molt estudiat per Robert Burns, com sobre com era el segle XIII, per exemple quins eren els motius de les ensopegades que tenia el rei amb la noblesa. Caldria investigar més. Cal conèixer la societat i els fets que envolten aquesta figura i espero que al llarg de l'any, en els congressos, això anirà sortint".

En canvi, es mostra molt crític amb "l'oportunisme" de llibres apareguts a corre-cuita. Esmenta el de Cignolani: "Ell és filòleg i pot donar una perspectiva literària, però com a historiador, no".


Ernest Marcos

Acaba de treure La croada catalana. L'exèrcit de Jaume I a Terra Santa, a l'Esfera dels Llibres, per destacar un vessant que troba poc estudiat, l'internacional. "Sovint s'ha dit que la croada palestina va ser un episodi fallit, però jo intento demostrar que neix del seu talent polític i prové de la decisió anterior de trencar amb les aliances tradicionals: amb el papat, la corona de França i, en part, amb la de Castella. De fet, ell protagonitza un gir en la política internacional quan està assetjat per la conjuntura diplomàtica".


Antoni Furió

Analitza el caràcter i la vida del personatge des de diversos punts de vista a El rei conqueridor, un llibre il·lustrat que ha tret Bromera. L'aportació d'aquest catedràtic de la Universitat de València ha estat "confrontar aquell temps amb el nostre prisma". Això vol dir "parar més atenció als vençuts, als musulmans, a la població autòctona que va ser desallotjada de les seves terres. És aquesta preocupació contemporània respecte als altres".


Enric Lluch

A Temps de conquesta (Bromera), l'autor acosta als més joves un episodi clau: la conquesta de Mallorca i València. Ho fa des del punt de vista d'un ferrer de Cardona i el rei hi surt d'una manera lateral: "Vaig fer servir el Llibre dels Fets per veure com era, però sense refiar-me'n gaire. Si hagués triat Jaume I com a protagonista hauria estat més senzill perquè hi ha més documentació, però jo volia parlar des del punt de vista de les persones que l'acompanyaven, dels més humils".


Stefano M. Cignolani

Defensa el seu llibre Jaume I. Història i mite d'un rei, publicat a Edicions 62, com "un replantejament general del regnat, l'acció i el personatge, una visió diferent, nova". Cingolani s'ha centrat en les mentalitats d'aquell temps, "en el perquè i en com pensaven". Coincideix amb Belenguer que falta per estudiar "les dinàmiques de poder i la relació amb la noblesa".


Robert Vinas

Amb Agnès Vinas ha fet la primera traducció francesa completa del Llibre dels Fets, completada amb un aparat crític i il·lustracions. "Sempre hem pensat que se l'havia de donar a conèixer al Rosselló, a la Cerdanya i a Montpeller, on va néixer i al final l'hem tret en una editorial una mica especial, la de la Societat Agrícola, Científica i Literària dels Pirineus Orientals, que des del 1833 publica cada any un llibre del patrimoni cultural".


Albert Salvadó

Autor d'èxit -com es pot comprovar a www.albertsalvado.com-, un dels seus filons ha estat la figura del rei, amb la trilogia Jaume I, El Conqueridor. "La meva ha estat una aportació romàntica perquè el relat històric permet entrar dins els sentiments i donar humanitat al personatge. No sóc historiador i no goso entrar en un terreny que no és el meu". Amb el llibre va descobrir "un personatge increïble que va morir als 62 anys en aquella època, que ja és un miracle. Quan entres a la seva vida, dius: «Ostres, tot això va ser capaç de fer?»".

www.HistoCat.cat