28.4.08

En Guàrdia


Des de fa uns anys, tenim en antena un interessant programa de ràdio anomenat EN GUÀRDIA. Catalunya Ràdio és l’emissora que emet aquest programa i l’Enric Calpena és el seu presentador, amb l’ajuda habitual del qüestionat historiador Oriol Junqueres.

En aquest programa, podem rememorar la història de Catalunya, de les seves batalles, guerres, personatges, herois, desfetes, paratges, etc. És una eina fantàstica per rememorar allò, que tan difícil es fa poder fer-ho des de l’escola o des d’altres àmbits. Com tothom sap la història és cada cop més lluny de la societat i contra això cal lluitar aferrissadament.

Felicitem a totes les persones que fan possible aquest programa, i des d’aquí només un suggeriment o pregunta: per quant Colom, Cortès, Desvaler, Galí…, tots aquells que van fer de la marina catalana la més gran del món?

Èric Barrat
www.HistoCat.cat

El Tribunal d'Arbitratge Esportiu obre la porta a l'oficialització de les seleccions catalanes


(Diari AVUI 25/04/08)

Una sentència de l'organisme rebutja el recurs presentat per la federació espanyola contra l'acceptació de la catalana de bitlles, aprovada l'agost de l'any passat a Monterrey. La resolució manté que la legislació espanyola no pot incidir en les decisions d'un organisme internacional independent com és una federació esportiva

EFE
Barcelona

La secretària general de l'Esport, Anna Pruna, ha manifestat aquest dijous que la ratificació de la Federació Catalana de Bitlles i Bowling (FCBB) com a membre de ple dret de la Federació Internacional de Bowling (FIQ) suposa un important precedent ja que és la primera vegada que una federació catalana és admesa en una federació reconeguda pel Comitè Olímpic Internacional que també té la federació espanyola del sector com a membre.

Per la seva banda, el secretari general de la vicepresidència, Rafel Niubò, ha afirmat que ara ja no té sentit pensar "si permetran o no permetran" a Catalunya oficialitzar les seves seleccions esportives, ja que la sentència del TAS "canvia les regles del joc".

L'advocat Miquel Roca Junyent ha explicat que el Tribunal Arbitral de l'Esport (TAS), amb seu a Lausana i competències internacionals, és un organisme respectat per la majoria de federacions del món, de manera que aquesta sentència té una gran importància. Roca també ha destacat el fet es tracta d'un precedent perquè aquesta decisió és "aprofitable" per a altres supòsits.

L'advocat ha donat a conèixer la sentència del TAS, que argumenta que les federacions internacionals són entitats privades amb estatuts propis i, en tot cas, es pot aplicar subsidiàriament el dret de l'estat. Miquel Roca ha remarcat que no es tracta d'una actuació política sinó jurídica.

El TAS ha rebutjat el recurs presentat per la Federació Espanyola de Bitlles contra la decisió del comitè executiu de la federació internacional d'aquest esport, que va reconèixer la catalana com a membre el novembre passat.

El 30 d'agost de 2007 l'assemblea de la FIQ va aprovar a Monterrey (Mèxic) el reconeixement com a membre de la federació catalana, decisió qualificada llavors d'"irregular" pel Consell Superior d'Esports espanyol (CSD) i adoptada en absència dels representants de la federació espanyola.

L'esmentada federació va recórrer després aquesta decisió, encara que va ser ratificada igualment pel comitè executiu de l'organisme internacional, cosa que va portar la federació espanyola a acudir al Tribunal Arbitral de l'Esport, que ara se li ha tornat en contra.

www.HistoCat.cat

Notícies gens contrastades


Cada cop em sorprenc mes de la facilitat amb que es poden fotre gols a tota la classe periodística. Em sorprèn molt que no hi hagi ningú amb capacitat de pararse a pensar, per un moment, la noticia que esta donant.

Això que en el mon polític es molt llefiscós i per tant difícil de detectar a menys que es donin dades ( per exemple un transvasament amb tub de 1,4 m no te perquè ser menor d'un amb 1,6 m, tot depèn de la força dels motors de bombeig) , a la que es tracta d'una informació quantificable, el procés mental de la majoria d'informadors segueix amb el pilot automàtic.

El primer cop que em vaig sorprendre va ser quan el PP va recollir signatures contra l'Estatut i es van presentar al Congres de Diputats amb 12 palets amb els folis de les signatures.

Suposadament van lliurar en els 12 palets uns 2.000.000 de signatures. Bé , la qüestió es que si en un foli caben 20 signatures, en un paquet de 500 folis que tothom hem vist el volum que fa, serien 10.000 signatures . Per a recollir 2 milions nomès necessitarien 200 paquets.

200 paquets , si un full 21 x 29,7 de 90 grs. pesa (0,21*0,297*0,09=) 5,6 grs., els 2.000.000 de signatures pesarien 560 Kg., i per tant no serien tants palets ni tantes furgonetes com va fer servir el PP.

Si fins aquí estem d'acord, ara apliqueu els mateixos comptes a la noticia que de l'últim llibre de Ruiz Zafón s'hagin imprès ja 1.000.000 d'exemplars.

Per on han passat aquest mil palets ?. Quina autopista ha quedat bloquejada amb tant de paper? Ademes aquest paper deu haver vingut de fora, es deu haver imprès en varies impremtes alhora, i enquadernat en moltes enquadernacions. On son tots els caos circulatoris que tal logística han provocat?

Ah, per cert, algú de vostès ha vist a alguna llibreria l'edició en català del llibre?. Potser es que els 100.000 que diuen que han fabricat en català no donen per a totes les llibreries del pais.

Qui diu que no ens hem quedat en el "1984"?

Salutacions

Miquel Manubens
http://benplantat.blogspot.com/

www.HistoCat.cat

17.4.08

López Tena defensa a Brussel·les la presència d'una Catalunya independent a la Unió


(17/04/2008, Vilaweb - Notícies)

El president del Cercle d'Estudis Sobiranistes, Alfons López Tena, ha fet a Brussel·les una conferència en què ha defensat que Catalunya formarà part de la UE com a estat independent. Ha plantejat que el proper procés d'ampliació comunitari es basarà a acollir nacions, com Escòcia o Catalunya, que ja en formen part com a ens subestatals. Quan esdevinguin estats, no hi hauran de tornar a demanar l'ingrés. López Tena ha dit això davant d'un auditori format per polítics, funcionaris europeus, empresaris, i periodistes. A la conferència 'Catalonia, the next State in Europe? The question of internal enlargement, a new process in the EU', ha dit que no existeix cap tipus de legislació europea sobre el tema i que, per tant, s'hauran d'aplicar els tractats internacionals vigents. En aquest cas, com que Catalunya ja és part de la Unió, no n'haurà de tornar a demanar l'ingrés, sinó que en continuarà formant part amb un estatus diferent, tesi que també defensa el govern escocès al document 'Choosing Scotland's Future'. L'article 17 del Conveni de Viena de 1978 estableix que 'quan una nació s'escindeix té el dret de subrogar-se i assumir les obligacions contretes per l'estat al qual pertanyia' i que 'només ho ha de notificar a totes les parts'. En el cas de Catalunya, diu que seria tan fàcil com comunicar-ho al govern espanyol i als altres vint-i-sis socis de la UE, informa ACN. Els oients li han plantejat dubtes econòmics i jurídics sobre les relacions entre Catalunya i la Unió, i han estat particularment interessants les demandes de concreció que li ha sol·licitat un membre de la direcció general d'ampliació, que s'ha identificat com a tal. López Tena, vocal del Consell General del Poder Judicial espanyol i militant de CDC, ha estat presentat pel director de VilaWeb i vice-president del Centre Europeu de Periodisme, Vicent Partal. (Foto: ACN)

www.HistoCat.cat

SEAT: "Nosotros somos españoles"


16/4/2008 23:17 h
EN UN ACTO EN LA EMBAJADA DE BERLÍN

Un alto directivo de Seat dice que no hay ningún coche con nombre de ciudad catalana porque "nosotros somos españoles"
La marca de Martorell fabrica el Málaga, el León, el Toledo, el Ibiza, el Marbella y el Córdoba.


Francisco García Sanz, presidente del consejo de administración de Seat. Foto: SEAT



ACN
BERLÍN

El presidente del consejo de administración de Seat, Francisco García Sanz, que también es miembro del consejo del grupo Volkswagen en Wolfsburg (Baja Sajonia), ha asegurado que se están discutiendo el nombre de la berlina que el fabricante de automóviles con sede en Martorell sacará al mercado a finales de año.

García Sanz ha afirmado entre carcajadas: "Se nos han acabado los pueblos y las ciudades". Cuando la ACN le ha indicado que no hay ningún modelo con nombre de ciudad catalana, el empresario ha respondido: "Nosotros somos españoles".


Risas de los asistentes

Francisco García Sanz ha hecho estas declaraciones en un encuentro con corresponsales de prensa a la embajada española, en Berlín. Buena parte de los asistentes al acto, entre los cuales estaba el embajador español en Alemania, Gabriel Busquets Aparicio, han estallado en carcajadas al oír la respuesta del ejecutivo de Seat.

Cuando se le ha recordado de que la fábrica de Seat está en Martorell, el presidente del consejo de administración de Seat ha dicho que "no se puede llevar la fábrica a Madrid" y ha repetido: "Nosotros somos españoles".

Seat fabrica los modelos Málaga, León, Toledo, Ibiza, Marbella y Córdoba

www.HistoCat.cat

13.4.08

On és l'espasa dels comtes de Barcelona?


(Extret del bloc http://estat-catala.editboard.com/historia-d-estat-catala-f3/on-es-l-espasa-dels-comtes-de-barcelona-t1946.htm

Suposo que no tots sabreu a quina espasa em refereixo. Em refereixo a l'espasa Tisó que, juntament amb l'espasa Vilardella i altres menys importants va ser una de les espases dels comtes de Barcelona. Em refereixo a aquesta espasa:



La dita espasa Tisó, la fulla de la qual mesura 0'785 m de llarg per 0'045 m. d'ample, es la mateixa que l'inepte i fraticida comte de Barcelona Berneguer Ramon II (assassí de son germà Ramon Berenguer II Cap d'Estopa) va perdre a mans de Rodrigo Diaz de Vivar a la batalla de Tevar (prop de Morella), es a dir el Cid. Es la aleshores ja antiga espasa dels primers comtes d'Urgell que ell havia heretat dels seus avantpassats i així mateix ho diu el propi Cantar del Mio Cid on es confon l'espasa Colada (l'altra espasa del Cid capturada en aquest cas al rei musulmà de València) i molts historiadors des de sempre.

Be, el Cid la tingué un temps molt breu i abans de morir la cedi a la seva filla Maria esposa de Ramon Berenguer III "el Gran" que la rebé en dot pel seu casament amb Maria. El Cid l'anomenava "Tizona", traducció del seu nom original "Tisó".

Ramon Berenguer III, fill de Ramon Berenguer II "Cap d'Estopa" la va tenir sempre i son nombroses les referències a documents on es parla d'ella (i no pas de la Colada) incloent el llibre dels Fets de Jaume I que diu usar-la en una de les batalles on particià, al setge de Borriana de 1233 concretament, durant la conquesta de València, on la va dur des de l'armeria del castell templer de Montsó:

"...haviem nos auyta una espasa de Montsó que havia nom Tisó, que era molt bona e aventurosa a aquells qui la portaven, e volguem-la més levar que la llança..."

Pere III "el Cerimoniós" torna a parlar d'ella (i no de la Colada) juntament amb l'espasa Vilardella (o de Sant Martí) i, al seu testament de 1370, ens diu que era a l'Armeria Reial:

"... et quinque enses quorum unus vocatur Sancti Martini alius de Vilardello alius Tison..."

Així seguí durant els Trastàmares fins a Ferran II "el Catòlic" que, molt generós ell, la regalà a un castellà (el marquès de Falces) la familia del qual la conservà durant generacions al seu palau (al Palau de Marcilla) fins que, a la guerra civil, despres del saqueig de la casa d'aquest noble castellà, va caure en mans del govern republicà que va tractar de vendrela a Rússia....

La dita espasa va estar al Castell de Figueres empaquetada i llesta per ser tramessa a Rússia i allà va caure en mans dels franquistes que la retornaren als nobles castellans aquests que, de retruc, la deixaren en dipòsit al Museo de l'Ejercito de Madrid.

Al Museo del Ejercito la van tenir exposada 60 anys etiquetada, com no podia ser d'una altra manera, com "la Tizona, espada del Cid". Pel que sembla és més important que fos del Cid uns pocs anys que no pas que hagués sigut durant segles i segles i ja originariament l'espasa dels comtes de Barcelona...



Aquí la teniu exposada al Museo del Ejército de Madrid (al centre en un lloc d'honor, dins la vitrina)


Be, doncs ara resulta que la dita espasa esta en venda... la ha comprat la Junta de Castilla y Leon per un milió i mig d'euros (1.600.000 euros exactament), i es discuteix la seva autenticitat...

Aquesta va estar corroborada, pel que fa a la fulla, per tècnics de la Universitat Complutense que l'han donat com a contemporània de l'època en que visqué el Cid, no en canvi el mànec que fou canviat a l'època de Ferran II, i ara novament ha estat dicutida...

El Ministeri de Cultura va presentar diversos informes técnics per no formalitzar la compra per considerar que era massa cara. L'informe del Patrimoni Nacional considera que "no existen datos fiables para identificar esta espada como la auténtica del Cid", el Museu Arqueològic Nacional la qualifica de "falsa reliquia" i un historiador medievalista (José Godoy) creu que es del segle XV-XVI amb afegits del XIX que no coincideixen amb la primera inscripció de l'auténtica Tisó.

I els catalans o el govern català que fem?...

que fem a banda de pagar els impostos amb els que es financia la Junta de Castilla y Leon i que s'han usat per ROBAR-NOS la nostra espasa i manipular la seva història... es clar!... i a banda de no dir mai res d'ella fins el punt que el 99'9 % dels catalans no tenen ni idea de com va anar la cosa amb aquesta espasa "del Cid"



L'ESPASA TISÓ A CATALUNYA !!!!




PD: sigui com sigui la espasa Colada també és a Madrid i per tant encara que es discuteixi quina és la dels comtes de Barcelona, si la Colada o la Tisó, a causa de l'error del Cantar del Mio Cid (que recordem que és un cantar del que no es conserva l'original ja que fou escrit moltissm tems despres de la mort del Cid i s'havia difós fins aleshores per tradició oral...) una d'elles és nostra. I mirant els textos catalans queda clar quina és, és la Tisó. Ara caldria saber si son veritablement les espases originals o que diantre son perque hi ha tantes versions (a València una altra original o rèplica de la Colada) que per força varies (o totes) han de ser falses.

Mireu com ho expliquen els del In-Mundo (vosaltres veieu alguna referència a de qui era de debó l'espasa?... jo tampoc):

El dueño de la Tizona: 'Diría lo mismo que Calvo para justificar el error de no comprarla'

Font del text

'Me duele que se esté desprestigiando esa espada por intereses políticos'

'Lo considero una deslealtad hacia mí, hacia la espada y hacia el Ejército español'

'Me han hecho otras muchas ofertas más suculentas que ese millón y medio de euros'


José Ramón Suárez del Otero y Velluti, junto a un retrato del antepasado al que los Reyes Católicos obsequiaron con la espada del Cid. (Foto: Diego Sinova)

A la espada que blandió el Cid Campeador le falta aún una última batalla que librar: la de demostrar su autenticidad. Después de 600 años mimada por las aristocráticas manos de los marqueses de Falces y los últimos 60 expuesta con orgullo en el Museo del Ejército, al arma "del que en buena hora nació" le toca lidiar con la duda.

José Ramón Suárez del Otero, marqués de Falces y actual dueño de la pieza, confiesa que ha presumido desde niño de poseer la espada del Cid y que este episodio le ofusca y le cabrea: "Desde mil cuatrocientos y pico la Tizona ha estado en manos de mi familia y me duele que por intereses políticos se esté desprestigiando esa espada que es todo un símbolo de nuestra historia".

La compra de la supuesta espada de Rodrigo Díaz de Vivar por parte de la Junta de Castilla y León ha desatado un fuego cruzado entre la Administración autonómica y el Ministerio de Cultura. La primera no duda que la pieza es la que acompañó al Cid en mil y una contiendas. El Ministerio, sin embargo, rechazó pagar el millón y medio de euros que pedía el dueño de la espada porque considera que son varios los estudios que han demostrado que no es la verdadera Tizona.

"Esa afirmación de la ministra de Cultura supone una deslealtad hacia mí, hacia la espada y hacia el Ejército español, que la ha custodiado durante más de 60 años y la ha expuesto al público durante todo este tiempo como la espada Tizona”, espeta el marqués de Falces.

"¿Que no es la espada Tizona? Desde luego no tenemos ningún código de barras, ningún ticket de compra ni ninguna foto de los Reyes Católicos entregándosela a mi antepasado. Pero ésta es la espada del Cid. Claro que, si yo hubiera sido la señora Carmen Calvo, quizá hubiera dicho lo mismo, para intentar justificar el error de no haberla comprado’.

Ocho años de negociaciones para la venta

Las conversaciones para la venta de la espada se iniciaron en 1999 cuando el dueño de la misma comunicó su intención de venderla. A partir de ese momento comenzaron las negociaciones con el Ministerio de Cultura para establecer el precio. En octubre de 2003 los abogados de Suárez del Otero recibieron una carta de Ministerio en la que se ofrecía un millón y medio de euros [Ver carta en pdf]. El marqués aceptó la cifra.

Cuando todo había quedado a punto para que la compra se hiciera efectiva, apareció un nuevo informe sobre la espada que rebajaba su valor hasta los 200.000 o 300.000 euros y el dueño de la supuesta Tizona recibe una carta en la que se le informa de que el Ministerio ya no está interesado en adquirirla.

El Gobierno se basa en informes elaborados por el Patrimonio Nacional, el Museo Arqueológico, la Real Academia de la Historia y el experto historiador medievalista José Godoy, de quien Suárez del Otero afirma: "Me atrevería a decir que ese señor no ha visto la espada en su vida".

A la venta de la espada le queda un último paso para hacerse efectiva. "Sólo falta la última firma, que esperamos que tenga lugar en Valladolid en pocos días", apunta Suárez del Otero, quien asegura que ha recibido "otras muchas ofertas más suculentas que ese millón y medio de euros" y las ha rechazado porque no quiere "que la espada acabe en el escaparate de un banco o un centro comercial". También reconoce que podría haberla donado, "pero así es el ser humano. Si puedo disfrutar de ese dinero ¿por qué no voy a hacerlo?", dice.

El marqués se confiesa "muy contento" con la venta porque dice que con ella cumple un deseo que he tenido desde que la heredó: "Que la espada Tizona esté en Burgos, junto a los restos del Cid".

De cómo la Tizona llegó a los marqueses de Falces
"Mi antepasado llevó la cuestión política del matrimonio de los Reyes Católicos. Incluso, el rey Fernando y él se vistieron de arrieros para ir a ver a Isabel de Castilla. Después del casamiento, los Reyes, en agradecimiento, le trasladaron su interés por agasajarle con lo que más le placiera: tierras, palacios… Mi antepasado dijo que quería la espada del Cid Campeador", así resume José Ramón Suárez del Otero cómo llegó la Tizona a manos de su familia.

"La espada permaneció durante años en el palacio de Marcilla de la familia. Luego, en casa de mis abuelos, donde mi abuela construyó una cámara secreta en la que, cuando estalló la Guerra Civil, quedó guardada la espada junto con cuadros y joyas. Pero los ‘rojos’ dieron con ella y se lo llevaron todos", explica.

Finalmente, la espada apareció en Figueras. “Estaba a punto de salir rumbo a Rusia cuando fue localizada por los ‘nacionales’. Estaba bien embalada en una caja oscura con un cristalito que dejaba ver el interior. Llevaba un mensaje que decía: ‘Camarada, respeta esta espada, es la espada del Cid’".

La espada volvió a Madrid, y los abuelos de Suárez del Otero decidieron darla en depósito. Por eso, desde 1944 la espada ha permanecido en el museo del Ejército. "Si no es la espada Tizona, ¿por qué ha permanecido 60 años en un lugar preferente del Museo donde siempre se la ha presentado como la espada del Cid? ¿Nos han estado engañando?".

www.HistoCat.cat

La reculada de la recerca a Catalunya


(Extret del bloc http://www.xavier-hernandez.com/blog/)


Es tracta d’un article publicat al diari Avui el divendres 26 d’octubre. Es una reflexió sobre l’estat de la recerca a Catalunya feta després d’uns quants mesos de silenci d’ençà la dimissió com a director general de recerca. En condicions normals no m’hagués definit sobre aquesta problemàtica, per haver tingut un passat massa implicat. Tanmateix davant el desori calia marcar distàncies respecte al desgovern actual.

Que la recerca és l’objecte i el subjecte de la Història en el segle XXI ningú ho dubta. Les polítiques de R+D+i són cabdals i el futur del nostre país en depèn. Amb els consellers Andreu Mas-Colell i Carles Solà la Generalitat va bastir un model de R+D+i propi per Catalunya, vertebrat per centres de recerca de qualitat, a partir de fundacions i consorcis, i amb participació de les universitats. Es va arribar a predefinir l’horitzó dels 50 instituts, que havien de constituir el puny de la recerca catalana. La impressionant capacitat de retorn d’aquests centres i el prestigi que van aconseguir en poc temps avalava l’encert de la proposta. Al seu torn es va impulsar ICREA, per captar talents i l’AGAUR per gestionar convocatòries, i es van perfilar els itineraris de la carrera investigadora. Aquestes mesures s’havien de completar amb una Llei de la Ciència que donés congruència al sistema català de R+D+i, i que possibilités la creació d’una Agència Nacional de Recerca que, a l’estil del Max Plank alemany, coordinés els centres adherits. Naturalment aquestes iniciatives, que apuntaven a l’afermament d’un sistema català, generaven desconfiança en l’administració central i en els corrents polítics sucursalistes.

El projecte es vertebrava a partir de la conquesta que havia significat la constitució del Departament d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació, un dels encerts més clarividents del president Pujol.

En els darrers temps però, s’està evidenciant el col·lapse, per etapes, d’aquest model “nacional” de recerca. Primer va ser la deconstrucció del DURSI en el darrer període Maragall i exercint com a enterrador el conseller del Pozo. En paral·lel, el projecte va ser minoritzat per la política obstruccionista del conseller Castells, entestat a restringir la creació de fundacions i consorcis dedicats a la recerca, i a condicionar el seu finançament amb les més diverses argúcies burocràtiques. Finalment, el cop de gràcia l’ha donat el govern Montilla (Conseller Huguet i comissionada Palmada). La nova reestructuració de departaments va provocar una situació de caos i paràlisi administrativa, que encara avui patim, en l’entorn de R+D+i, no imputable als treballadors sinó a càrrecs poc capacitats per prendre decisions i gestionar el dia a dia.

A hores d’ara, després de gairebé un any de govern, l’únic que podem constatar es la inexistència de projecte (algú sap què volen?). S’han bandejat els compromisos i les previsions d’inversions establerts pel Pla de Recerca i Innovació, així com els suggeriments d’institucions i instàncies europees. El Pla d’Infrastructures de Recerca, que havia de pal·liar el dèficit quant edificis i equipament, ni tan sols ha sortit del calaix. S’evidencia l’afebliment del model de centres basat en fundacions i consorcis. Hi ha paralització quant a creació de nous instituts, amb una vergonyosa desestimació de projectes ja endegats, especialment en humanitats i ciències socials. Aquestes mesures es combinen amb l’ofec econòmic de centres ja existents. En destaca també la manca de criteris respecte a la relació entre centres i universitats, i l’entreguisme d’instituts a l’endogàmia universitària (amb el perillós precedent de l’ICAC de Tarragona). Aquestes pràctiques s’han agreujat amb la fossilització de la carrera investigadora i la incapacitat per impulsar noves dinàmiques quant a avaluació i promoció de la recerca. I encara cal afegir la submissió a les directrius de Madrid en els nous plans de ciència i tecnologia.

És també significativa la retirada, amb mentalitat provinciana, del finançament a missions científiques catalanes a l’exterior (Uzbekistan, Tunísia…). Cal preguntar-se també el perquè de la paralització, a canvi de res, de la Llei Catalana de la Ciència i la Tècnica, que definia l’Agència Nacional de Recerca i que ja estava elaborada i pactada. D’altra banda el DIUE ha estat incapaç de tirar endavant un “Pacte Nacional per la Recerca i la Innovació” que s’hauria d’haver implementat durant el primer any del nou govern. Finalment, allò més rellevant, ha estat la ineficàcia quant a transferència de coneixement i d’impuls de la recerca en el marc de l’empresa i especialment en les PIMEs, tot i disposar de bons instruments per fer-ho. Tot plegat sembla que el nou període es caracteritzarà per una política de vol gallinaci. Si no hi ha un decidit cop de timó estem a punt de perdre una oportunitat històrica.


Francesc Xavier Hernàndez Cardona
Catedràtic Didàctica Ciències Socials. Universitat de Barcelona.
Ha estat Director General de Recerca.

www.HistoCat.cat

7.4.08

El futbol al III Reich


04/04/2008, Vilaweb

El 'Bon Cop de Cap' d'aquesta setmana recorda com es va viure el III Reich a Alemanya des d'un punt de vista futbolístic. En aquella època, un dels equips que va tenir més ressò a Europa va ser, precisament, el Schalke 04, actual rival del Barça als quarts de final de la Lliga de Campions. Amb el partit nazi al poder, el Schalke va guanyar més de la meitat de les lligues alemanyes i va esdevenir l'equip més mediàtic del país. Aquesta circumstància no desagradava al govern, que en valorava el poder propagandístic i de convocatòria sobre els col·lectius obrers; el Schalke havia estat sempre un club modest i format majoritàriament per minaires i treballadors de la ciutat de Gelsenkirchen. El partit nazi, de fet, va arribar a potenciar el Schalke 04 per controlar els moviments obrers. Ara, Hitler mai no va veure amb bons ulls que molts jugadors de l'equip fossin fills de minaires polonesos.

www.HistoCat.cat

El TGV Barcelona-València serà "de segona"


Zapatero no preveu desdoblar el tram Tarragona-Castelló de la Plana

(www.directe.cat)

Segons la Generalitat Valenciana, el projecte de TGV entre València i Barcelona és "de segona", ja que no contempla que el tren arribi als 300 quilòmetres per hora ni preveu desdoblar el corredor mediterrani entre Tarragona i Castelló de la Plana. El conseller d'Infraestructures i Transport, Mario Flores, ha acusat el Govern Zapatero i De la Vega en concret de vendre fum en campanya, quan parlaven d'apostar pel corredor mediterrani.

Per la Generalitat Valenciana el desdoblament del tram Tarragona-Castelló de la Plana és essencial, ja que amb les vies actuals haurien de conviure TGV i mercaderies, que viatgen a velocitats molt més lentes. Els populars valencians demanen quatre vies d'ample internacional, dues per rodalies i mercaderies i dues més pels combois del TGV.

www.HistoCat.cat